Avui m'agradaria donar la visió d'un especialista, en aquest cas una doctora. L'Esther Samper és una doctora que col·labora amb el diari El País fent un blog.
En aquesta entrada ens dona informació sobre el perill de les noves drogues.
http://blogs.elpais.com/la-doctora-shora/2011/08/el-peligroso-coctel-veraniego-de-las-nuevas-drogas.html
Un cop llegit la meva reflexió és: Perquè els joves possen la seva vida en risc, fa anys es podria parlar de que no coneixien les conseqüències, però actualment no hem crec aquesta excusa. Tot ho tenim a internet, ells mateixos es fabriquen les drogues. El tema està en que no valoren la seva vida? en que la societat no els ha ensenyat a valorar la seva integritat física i emocional?
Quin paper hem de jugar els educadors en tot això? No crec que la funció de prevenció que fem doni resultats, perquè dir que la droga és molt dolenta no dóna resultats, ensenyar vídeos terrorifics no dóna resultats, porta testimonis amb històries que fan plorar no dóna resultats.
Primer hem de respondre als perquès per poder pensar en una prevenció.
Jo penso que no s'hauria d'enfocar cap a que els joves no valorin les seves vides.
ResponderEliminarCrec que les drogues tenen tres tipus de prensa: la mediàtica escandalosa, que és aquella tan terrible que ens dona informació sobre la gran quantitat de perils i toxicitats que aquestes tenen, la que podem extreure del nostre voltant, és a dir, el que ens diuen les persones que les prenen o ho han fet, que les sensacions són tan increibles i que és una cosa que s'ha de provar, etc. i per últim, la idea que ens formem d'aquestes nosaltres mateixos.
A partir d'aquí, penso que hi ha persones més assenyades, tímides, racionals, cobardes... (cadascú hi posarà un adjectiu diferent) i s'abstenen i persones que creuen que han d'experimentar la sensació com a mínim una vegada a les seves vides. Aquestes poden deixar-ho com a experiència o pensar que no n'hi ha per tant i seguir-ho fent.
L'adolescència és un període difícil per a tothom. Tots hem tingut l'impulsivitat del voler transgredir, trencar normes, experimentar, fer coses prohibides. És durant aquesta època quan tenim poca consciència de la fragilitat de la vida i la salut. Crec que l'enfoc de etiquetar (tot i que merescudament) les drogues com a "dolentes" per a pares i per la societat en general no n'és la via més productiva (l'article ho corrobora). Personalment m'és difícil però de trobar-ne una alternativa que en sigui "la panacea". No obstant, crec que inculcant el diàleg entre educand i educador/pare des d'aviat en l'edat en pot ser la clau.
ResponderEliminarSi que és cert que abans es consumia drogues sense saber l'afecte que podien produir aquestes al llarg dels anys, i que actualment es segueixen consumin totr i coneixent que l'abus d'aquestes substàncies tenen greus conseqüències en la salud mental. Crec que per tal de millorar aquesta situació, la familia és clau. La comunicació amb els pares és essencial per a poder combatre temptacions, o si més no per aturar-les si aquestes cauen a quelcom més que una temptació. El consum de drogues, en moltes families, sol ser un tabú, ja que es tracte d'un tema que fa molt respecte i que s'intenta evitar. Crec que el fet de que els pares i familiars inculquin des de ben petits als seus fills, explicant les seves pròpies experiències, o donant confiança al nen/a per a que quan sigui adolescent i e strobi en casos en que apareixen aquestes substàncies, sigui cap´ç d'afrontar-ho amb l'ajud dels familiars, ja que probablement ells també s'hagin topat amb situacions similars, o hauràn viscut, per part d'amics o propers seus, situacions on la droga apareix.
ResponderEliminar